…de la publicitat de detergents. És així com hem acabat la conversa amb un col•lega de Califòrnia. Comentàvem junts un escrit i com aquell qui diu “és més vell que l’anar a peu”, m’ha etzibat “és tan antic com el lema d’un anunci de detergent”. L’he mirat amb cara d’interrogant i llavors ell mateix m’ha recitat el lema: “aquest detergent realment fa el blancs més blancs i els colors més brillants”. I ha continuat explicant-me que un conegut seu un dia va decidir comparar els anuncis de detergent antics i actuals. Gràcies a que molts estan penjats a Internet ho va poder fer. Em deia fins i tot les marques, una dels anys 50, una altra dels 60, dels 70, dels 90 i una actual. O sigui que els detergents als EUA porten 60 anys dient exactament el mateix!
No seré pas jo qui perdi el temps mirant si passa el mateix amb els anuncis de detergents d’aquí, però sí que és cert que existeix com una mena d’opinió general respecte als anuncis de detergent: tret d’algunes excepcions són tots ridículament semblants. L’escenari és gairebé sempre el mateix: una dona davant d’una palangana o una rentadora on s’hi posa una peça de roba amb una taca que després desapareix. Sovint això té un comparador, amb un altre detergent que, vés per on, no és capaç d’eliminar-la del tot.
Suposo que la resposta a la pregunta de perquè no canvien els anuncis és que som nosaltres qui no ho fem. No m’imagino a un responsable de màrqueting encarregant un anunci que no enganxi al públic diana, és a dir, que no faci vendre.
Amb tot, darrerament he observat un petit canvi: darrerament la peça de roba és de color groc. Deu ser això un pas endavant de la química? Deixar blanc el blanc és massa fàcil?
Publicat al Diari de Girona el 22/09/2011
