La productivitat en recerca es mesura de diverses maneres però la més reconeguda és la publicació d’articles científics. Tan és així que la pressió per publicar és tan alta que darrerament alguns han manifestat els problemes que això representa. Sense anar més lluny, dilluns es publicava al diari The Guardian l’article: “Publicar o morir: la revisió per consemblants i la corrupció de la ciència”. La revisió per consemblants (peer-review) és la que es porta a terme en les revistes científiques de qualitat quan s’hi envia un article. Si el director de la revista creu que és adequat l’envia a uns quants experts (consemblants) perquè decideixin si és bo. Aquests revisors han de fer comentaris a l’article i retornar-lo als autors amb preguntes i comentaris perquè en facin la correcció. Tot plegat implica molt de temps (uns 6 mesos) i una feina ingent tant pels revisors com, sobretot, pels investigadors.
Doncs bé, el diari, que feia esment de la quantitat d’articles que es publiquen (1,3 milions en gairebé 24.000 revistes l’any 2006), afirmava que no hi ha suficient gent competent per portar a terme la revisió per consemblants i això, juntament amb la pressió de les institucions científiques, fa que hi hagi errors en tot el procés i es publiquin articles amb biaixos importants.
Deixant, però, de banda aquest debat, ahir l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans publicava una bona notícia: en el període 2000-2009, els investigadors catalans han publicat un total de 62.715 articles a les revistes indexades de qualitat, significant un augment del 120% (de 4.321 articles l’any 2000 a 9.494 el 2009, amb una acceleració a partir de 2006). Tota una lliçó de productivitat.
Publicat al Diari de Girona el 8/09/2011
