No hi ha cap Pla Bolonya (per no parlar dels errors que es difonen en
referir-s’hi). Del que es tracta és del Procés de Bolonya que deriva de
la declaració que 29 ministres europeus d’educació superior van signar
a la ciutat de Bolonya el 1999. El de Bolonya no pot ser cap pla perquè
només fa esment dels pilars bàsics per arribar a teixir, per l’any
2010, l’Espai europeu d’educació superior. Els objectius del Procés de
Bolonya són els que serveixen i han servit a cada país europeu (46
actualment) per fer els seus plans (ara sí) de reforma educativa per
adaptar-s’hi. És que fins i tot al telenotícies parlen del pla de
Bolonya (sic) quan, en realitat, és ben fàcil trobar la informació
fefaent per algú, com els periodistes, la feina dels quals és
cercar-la. Per si de cas, vull aportar el meu gra de sorra i apuntar
dues planes web de referència. Una és:
www.eua.be/bologna-universities-reform/bologna-basics, on s’explica des
de l’Associació Europea d’Universitats els conceptes bàsics del Procés.
L’altra l’edita un Secretariat específic del Procés de Bolonya que
existeix des del 2001 i que és rotatori; actualment n’és el Benelux el
responsable: www.ond.vlaanderen.be/hogeronderwijs/bologna.
Per si de
cas no us ve de gust entrar-hi, continuo afegint grans de sorra
enumerant els elements principals del Procés: a) un sistema fàcilment
comparable de titulacions; b) titulacions amb dos cicles (grau i
postgrau); c) un sistema equivalent de crèdits basat en l’estudiant
(planificació dels estudis centrats en el treball que ha de fer
l’estudiant i no només en la docència del professorat); d) mobilitat amb
reconeixement legal i e) cooperació pel control de qualitat.
Publicat al Diari de Girona el 19/03/2009
