“Per què matar-se a néixer si no era per conèixer el plaer? Els adults tenen accés a mil classes de delits, però per a la canalleta només hi ha les llaminadures que els permetin d’obrir les portes de la delectació.” Això escrivia Amélie Nothomb a “Metafísica dels tubs”. I a “Biografia de la fam” hi deia que “Si Déu mengés, menjaria sucre. (…) [Amb tot,] Caldria filar prim. De llaminadures, n’hi ha de més i de menys metafísiques. Llargues recerques m’han fet arribar a una constatació: l’aliment teologal és la xocolata.”
Ara, la xocolata no només produeix plaer sinó que és terapèutica! No faré una revisió exhaustiva però sí esmentaré un estudi del 2007 on es demostrava que 6,3 grams de xocolata negra al dia redueixen la tensió arterial i, a més, aquest consum és tan efectiu com seguir una dieta estricta antihipertensiva.
La xocolata, que pot ser tractada literàriament com aliment diví i científicament com a teràpia antihipertensiva, em serveix d’excusa per proclamar que plaer i intel·lecte no estan renyits. Un i altre es complementen. I així ho broda Nothomb: “Fa molt de temps que existeix una immensa secta d’imbècils que oposen sensualitat i intel·ligència. És un cercle viciós: es priven dels plaers per enaltir les seves capacitats intel·lectuals, cosa que té com a resultat el seu empobriment. (…) Trobem gent a la societat que es vanagloria ben alt i ben fort d’haver-se privat de tal o tal altra delícia des de fa vint-i-cinc anys. Trobem també alguns magnífics idiotes que fan ostentació de no escoltar mai música, de no obrir mai cap llibre o de no anar mai al cinema. (…). Ja està bé que se’n sentin vanitosos: és l’única satisfacció que tindran a la vida.”
Publicat al Diari de Girona el 24 d’abril de 2014
