Tot navegant he ensopegat amb un article científic publicat el mes passat per la London School of Economics (LSE). Llarg, molt llarg. I ple de fórmules, taules i gràfics. Els autors són Michael Boehm (Universitat de Bonn i LSE) and Martin Watzinger (Universitat de Munich). En l’article analitzen dades de la productivitat científica dels economistes de 30 universitats nordamericanes en el període que va de 1955 a 1994. El que troben és que durant els períodes de recessió les universitats atrauen més talent que no pas durant els períodes de bonança. I no només això, resulta que els economistes que obtenen el doctorat durant les recessions són més productius (publiquen més articles científics) a llarg terme que no pas els que l’obtenen en un període de vaques grasses.
Per al primer resultat, la seva recerca consisteix en demostrar que normalment els economistes prefereixen el sector privat perquè les expectatives d’augmentar el sou són importants. Ara bé, en un període de recessió, és més que probable que les expectatives no es compleixin al sector privat i llavors es prefereixen les posicions a les universitats perquè són més estables pel que fa a mantenir el lloc de treball. Per tant, les universitats són més atractives i les és més fàcil captar els economistes de més talent.
Boehm i Watzinger conclouen que l’augment de la producció de publicacions de les universitats (almenys de les facultats d’economia) es produeix a causa de l’alteració de la distribució de talent entre el món acadèmic i el món empresarial.
Per tant, empreses i universitats afanyeu-vos a contractar economistes abans que sortim de la recessió si us voleu assegurar uns bons resultats de producció.
Publicat al Diari de Girona el 13 de març de 2014
