Era la Coca-Cola quan jo era petita. I era com ser espectadora d’una fàbrica del plaer prohibit. Ampolles i ampolles rodant sense parar d’allò que no podia beure. I no sóc jo sola que tenia aquesta sensació. Molts dels amics ho recorden igual quan des de Barcelona es dirigien a la Costa Brava.
Ara és la biblioteca de Sarrià de Ter, el Centre de Visitants del Gironès i Cal Flequer. La carretera no s’ha pacificat del tot però prou perquè hi hagi taules a fora, tant de Cal Flequer com de l’Espai de Gastronomia del Centre de Visitants. En aquest darrer s’hi pot dinar i sopar (i també esmorzar de forquilla). El menú, de 10€, et permet escollir entre 3 primers, 3 segons i 4 o 5 postres, a més d’un entrant d’amanida. Si vols, però, pots menjar pel mateix preu uns tastets de tots els primers i tots els segons. Això és el que em van regalar ahir (no seguiu llegint si s’acosta l’hora d’un àpat): de primer, crema de faves amb calamarsets i menta, patata farcida de Viladasens i coca del Mossèn amb sardines en escabetx, i de segon, escorpí dolç amb vel de pernil, escòrpora al cava amb espàrrecs silvestres i fricandó de vedella. De postres, iogurt ecològic amb compota de poma de Campllong.
A la carta hi resa “Gastronomia i territori” i m’ho he copiat. Sempre he simpatitzat amb la idea d’apreciar els productes del nostre voltant. Confereix identitat i alimenta els orígens perquè, com diria Raimon, qui en perd uns perd l’altra. Ep! No vull pas dir que no mengi sushi o enchiladas (que m’encanten), però segurament tant una cosa com l’altra deuen ser més bones al Japó o Mèxic.
De beure, tot i el flashback inicial, no vaig pas demanar Coca-Cola sinó una copa de vi, encara que no fos del Gironès.
Publicat al Diari de Girona el 5/05/2011
