En aquests dies de tendre –per no
dir-ho d’una altra manera menys elegant- discussió sobre lemes, o millor dit,
sobre si calen o no calen, trobo que aquest títol podria ser un bon lema, no? No
sé ben bé perquè podria servir, però per descomptat que per la manifestació de
dissabte no. Que som una nació és un fet i punt, ni gran ni petit. I que
nosaltres decidim no és pas una idea sinó un clam que espero que sigui tan gran
com puguem.
Però no és un lema, només és el
títol que m’acabo d’empescar per un “conte” que un respectadíssim col·lega em
va regalar ahir. Una persona coneguda seva, amb gran sentit de l’humor, i que
treballava en una gran institució global (posem-hi que l’ONU) li va explicar
que hi havia una vegada un conill que tot el dia era perseguit per un gos. I és
així com el conill va decidir anar a preguntar al mussol què podia fer perquè
el gos no l’empaités més. I el mussol, amb tota la seva saviesa, li va
respondre: “converteix-te en tigre i així no et perseguirà”. El conill va
pensar que era una gran idea i va agrair al mussol les seves paraules. Però al
cap d’una estona el conill va tornar a visitar el mussol i li va dir: “I com ho
faig per convertir-me en tigre?”, a la qual cosa el mussol va respondre: “Ei,
no m’ho preguntis això, que jo treballo a l’ONU: tinc grans idees però no les
implemento!”
Segurament aquest final de conte
identifica no només a grans institucions globals sinó també a persones que
coneixeu. De tota manera, no sabria dir què és pitjor si els que tenen idees i
que són incapaços de portar-les a terme o els que implementen idees (per més
grans que siguin) que no valen gens la pena, com ara el Tribunal Constitucional
espanyol.
Publicat al Diari de Girona el 8/07/2010
