Els
homes en tenen dos, el superior i l’inferior, i les dones a part d’aquests
també tenim els majors i els menors que a diferència dels anteriors sempre
portem coberts. Parlem, però, dels llavis que totes les persones,
independentment del sexe, tenim en comú. I si en vull parlar no és perquè pensi
que els molsuts són més atractius o que els maquillats ressalten (o no)
qualitats estètiques, sinó perquè ahir vaig conèixer un fenomen audiovisual que
té a veure amb els llavis: el lipdub.
Lip en anglès significa llavi i dub
és l’abreviació de dubbing que vol
dir doblatge. Doncs bé, un lipdub és
un vídeo musical on es veu una seqüència de protagonistes que van passant d’un
a l’altre cantant (fent veure que canten, que doblen) una cançó. Cada
protagonista en canta un tros i la filmació és produïda per una càmera que va
avançant al llarg d’un espai, sovint un edifici.
Que
perquè vaig conèixer la paraula ahir? Doncs perquè dins els actes del 20è
aniversari de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), una de les activitats va ser
filmar ahir un lipdub amb 1200 persones entre “cantants” i figurants. Que
perquè ho fa una universitat? Doncs resulta que és habitual que siguin aquestes
institucions (tot i que també empreses) qui porta a terme lipdubs. De fet, University
Lip Dub és un terme molt comú a Internet (entrant-ho a Google et retornen
248.000 resultats).
Sembla,
a més, que hi ha com una mena de competició en fer aparèixer el major nombre de
gent. Ara el rècord el tindrà la UPF, però fins ara el tenia la Universitat de
Vic amb 900 participants i que, per ara, ha estat l’únic lipdub que he vist. Us el recomano. Es va gravar la setmana passada
i ahir ja l’havien visitat més de 27000 vegades.
Publicat al Diari de Girona el 27/5/2010
