Més sobre Pinotxo

La setmana passada escrivia sobre la síndrome de Pinotxo i aquesta ho
segueixo fent perquè tinc al davant el llibre del qual em parlava el
meu col·lega: Physical Diagnosis Secrets, del Dr. Salvatore Mangione,
publicat el 2007, en 2a edició, per l’editorial Mosby.

És un llibre
escrit tot en format pregunta-resposta i està dividit en capítols
segons les diferents parts del cos. Un dels capítols s’anomena "nas i
boca". Després d’explicar què és el rinofima (nas gros, bulbós i
vermellós) i les seves causes, l’enunciat de la pregunta següent diu:
"L’efecte Pinotxo té alguna base científica?" I la resposta és que sí.
Explica que quan es diu una mentida es poden experimentar canvis nasals
(dilatació dels vasos sanguinis que fa envermellir i produir coïssor al
nas) que condueixen a tocar-se el nas inconscientment. El llibre
esmenta la recerca d’un neuròleg que de seguida he anat a buscar.
D’aquest neuròleg he trobat un article publicat el 2001 a la revista
The journal of the American Academy of Psychiatry and the Law on es
posava de manifest que amb 23 signes, verbals i no verbals, obtinguts a
partir de revisar 64 articles científics i 20 llibres relacionats amb
el concepte de falsedat, es podria detectar la veracitat d’un discurs.
En l’article es comparaven tres intervencions de Bill Clinton l’any
1998, essent-ne una d’elles la declaració davant del Gran Jurat per
l’afer Lewinsky. Es va veure que, analitzant els 23 signes, es
mostraven més freqüentment en la intervenció sobre Lewinsky respecte a
les altres dues i que aquestes diferències eren estadísticament
significatives. A més, resulta que quan Clinton era particularment poc
sincer (o "legalment correcte") es tocava el nas.

Publicat al Diari de Girona el 19/11/2009

Tweet