Estic la mar de contenta perquè
la meva agenda, que un dia va deixar de ser de paper per ser electrònica, també
va ser telèfon. Amb això resulta que ja no necessitava l’ordinador per
baixar-me el correu electrònic, fins i tot podia llegir fitxers adjunts ja
fossin text, fulls de càlcul o imatges. I és que l’agenda-telèfon, que ja era
calculadora, llibreta de notes i gravadora, un bon dia també va ser càmera de
fotos. I des d’ahir, el que semblava impossible: ara també és llibre!
Sí, sí; no estic pas parlant dels
petits programes que són diccionaris bilingües (tan útils quan assisteixes a
conferències en altres llengües) ni els llibres tècnics on habitualment hi
cerques una paraula i llegeixes només aquell tros (posem per cas, un diagnòstic
mèdic), parlo de lectura de plaer; de llegir de debò i gaudir de paraula rere
paraula.
He adquirit Llibreta de Pequín de Vicent Partal, el primer llibre comercial en
català només publicat com a llibre electrònic. El llegeixo en la meva… (anava
a dir agenda, però ara és tantes coses que em sap greu rebaixar-la anomenant-la
així) PDA (així és com normalment l’anomeno i que vol dir Personal Digital Assistant; molt més aconseguit, no?).
És genial perquè puc augmentar o
disminuir les lletres tant com em plagui, canviar l’espaiat i el tipus de
lletra (ara Verdana, ara Times New Roman, ara…), canviar el color de fons
(mira, ara llegeixo en fons lila) i el de la lletra, subratllar amb groc
fluorescent, afegir-hi notes i dibuixos, doblegar un full com a punt de lectura
i fins i tot canviar text! I tot això sense fer malbé ni una engruna del
llibre. Si és que si vull no cal ni passar els fulls, el text va apareixent tot
sol.
Publicat al Diari de Girona el 23/07/2009
