El títol me l’inspira el director
del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) quan en una entrevista fa 15 dies a Catalunya Informació
explica que pretenen incorporar al PTV una escola bressol. Fins aquí sembla una
proposta interessant. Ara bé, llavors va especificar que era perquè les dones
tinguessin més facilitats per anar a treballar i ho reblava dient que el PTV no
es podia permetre perdre la meitat del talent existent a la societat. En aquesta
segona part de la frase es notava la sensibilitat (o la lliçó apresa) cap al
col·lectiu femení, però des del meu punt de vista és del tot errònia la primera
part de la justificació.
És que aquests nens i nenes que
aniran a aquesta escola bressol no tenen pare? És a dir, és que al PTV només hi
treballen dones que formen famílies monoparentals o famílies on la parella està
composada per dues dones? O bé és que dels homes que treballen al PTV no n’hi
ha cap que sigui pare, perquè, si no, no m’explico com es pot ser pare i no
ocupar-se dels fills. En definitiva, si les famílies de les dones que treballen
al PTV són formades per un pare i una mare, no trobo cap explicació lògica
perquè sigui aquesta darrera l’única que tingui ocupacions familiars.
Per què s’ha de seguir perpetuant
la idea que treballant els dos individus de la parella (heterosexual) sempre ha
de ser la dona qui s’ocupi dels fills? Dubto moltíssim que tenir dos cromosomes
X et faci més capaç de portar dues vides completes (la professional i la familiar)
com també dubto moltíssim que tenir un sol cromosoma X acompanyat d’un
cromosoma Y t’incapaciti per ocupar-te, com a mínim amb la mateixa intensitat
que la teva parella, dels teus propis descendents.
Publicat al Diari de Girona el 30/04/2009
