“Jo no sóc un reactiu, jo sóc un
actiu”. La frase és d’Antoni
Bassas en el transcurs d’una entrevista a la revista d’Òmnium
Cultural. El context era sobre la seva marxa de Catalunya Ràdio. Deia que no el
mou actuar per reacció; però la frase que he assenyalat té molta gràcia no
només perquè juga amb la quasi homografia sinó per la seva polisèmia.
I tant que és un actiu! Un actiu
del país que, com dirien els de comptabilitat, és un bé amb valor que pot
convertir-se en tresor(eria). Que és d’elevadíssim valor ho va posar de
manifest en la conferència inaugural de la Facultat de Medicina de la
Universitat de Girona divendres passat. Només pocs són capaços de fer somriure
(i riure!) a una audiència diversa mentre citen l’Eclesiàstic, Plató, Aristòtil,
Sant Joan o Voltaire. I també contemporanis com Raimon Panikkar o André
Comte-Sponville. I persones tan diverses com Groucho Marx, Johan Cruyff, Ferran
Adrià, Arcadi Espada i Eduard Punset. Tots teixint el fil de la conferència
“Enraonar cura”; fent-nos saber que abans de la paraula hi ha el silenci;
regalant-nos el contingut d’una conversa amb Panikkar explicant que els
musulmans diuen que tota paraula que no vingui del silenci és una paraula falsa,
que "no és una paraula que ha passat per la raó, o sigui, no és una paraula enraonada".
Tanmateix, no crec pas que en
Bassas no sigui un reactiu. Si, com dirien els químics, un reactiu és qualsevol
substància que interactuant amb una altra dóna lloc a altres substàncies de
característiques i conformació diferent, denominades productes de reacció o
simplement productes, és evident que en Bassas n’ha generat de productes. I que
per molts anys ho segueixi fent!
Publicat al Diari de Girona el 15/01/09
