Aquesta paradoxa deriva del fet que el 90% dels recursos de recerca es dediquen al 10% de la càrrega de malaltia del món (les que generen les malalties del primer món) i que només es dedica el 10% dels recursos al 90% de la càrrega de malaltia del món, la generada per les malalties del tercer món, com la malària per exemple (probablement és la malaltia que més mortalitat i anys potencials de vida perduts genera al món).
Doncs bé, fa uns dies, Thomas Pogge, professor de la Universitat de Yale (EUA) i membre del Consell Acadèmic Internacional d’UdG Medicina va oferir una conferència titulada Health Impact Fund -traduït vindria a ser “Fons per a un impacte en la salut”- on plantejava una proposta alternativa al sistema de patents farmacèutiques amb la intenció de reduir la paradoxa 10/90. Terricabras el va presentar.
Pogge, segons recull Rosa Canal a L’Espill (per cert, revista fundada per Joan Fuster i avui encara editada gràcies a la Universitat de València), proposa un nou tipus de patent que recompensa amb diners als descobridors de nous fàrmacs segons l’impacte que el seu producte té en la salut mundial (mesurada en anys de vida ajustats per la qualitat de salut amb la qual es viu). La recompensa seria possible gràcies a la creació d’un fons internacional finançat per governs i institucions públiques i privades. Com deia el mateix Pogge en l’entrevista que aquest Diari li feia dijous passat, només caldria que els governs contribuïssin al Health Impact Fund amb un 0,03% del seu producte interior brut.
Amb aquest sistema es podria assolir que qualsevol, encara que visqués en un país pobre, es pogués pagar els medicaments; això sí, els que realment curen.
Em trec el barret.
Publicat al Diari de Girona el 26/05/2011
